.jpg)
Maria
Montessori va néixer el 31 d’agost de 1870 i va morir el dia 6 de maig de 1952,
va ser una educadora, científica, metgessa, psiquiatra, filòsofa, psicòloga,
devota catòlica, feminista, i humanista italiana.
Va néixer a Chiaravalle,
província d’Ancona, Itàlia, en una família burgesa catòlica. La seva mare
Renilde Stoppani, li va transmetre les seves inquietuds filosòfiques, mentre
que el seu pare Alexandre era militar de professió i molt estricte.
Va estudiar
enginyeria, biologia i va ser acceptada a la Universitat de Roma, per estudiar
Medicina. Es va graduar l’any 1896 com la primera dona metgessa a Itàlia. Va
ser membre de la Clínica Psiquiàtrica Universitària de Roma. Més tard, va
estudiar Antropologia i va obtenir un doctorat en Filosofia.
Maria
Montessori va afiliar-se al moviment feminista del que va ser representant a
nivell nacional i internacional.
El règim de Mussolini la va distingir com a membre honorari, va acusar
públicament al fascisme de “formar a la joventut segons els seus motlles
brutals” i a convertir-los en “petits soldats”. Va abandonar Itàlia l’any 1933
al ser clausurades les seves escoles i se’n va anar a Barcelona, on va estar
vivint un temps, i després es va establir a Holanda amb el seu espòs i fill. Va
tornar a Itàlia l’any 1947 per ajudar a la reorganització d’escoles i reprendre
les classes a la Universitat de Roma.
Es va
interessar per l’educació dels nens amb deficiències mentals i aplicà mètodes
experimentals aconseguint que aquests nens aprenguessin a llegir i a escriure.
Va desenvolupar els seus propis mètodes que aplicà més tard a tota classe de
nens. A través de la seva pràctica professional va arribar a la conclusió de
que els nens “es construeixen a si mateixos” a partir d’elements de l’ambient
i, per comprovar-ho, va tornar a les aules universitàries a estudiar
psicologia.
Va fundar la
“Casa dei Bambini” i allà desenvolupà el que després s’anomenaria mètode
Montessori d’ensenyança.
L’any 1949 es
va establir definitivament a Amsterdam, i aquell mateix any publicà el seu
llibre “The Absorbent Mind”. Al 1950 va ser anomenada doctora honoris causa per
la Universitat d’Amsterdam. En tres cops va estar nominada pel Premi Nobel
(1949, 1950, 1951). Va morir a Holanda l’any 1952, als 82 anys, però
el seu pensament segueix viu en moltes institucions al voltant del món, que
apliquen el seu mètode.
Mètode montessori:
L’educació
segons Montessori: “És una guia per aprendre a viure, els nens i les nenes
aprenen tant si els guiem com si no ho fem: aprenen dels models, de la
interacció amb l’ambient, l’adult com a model i de l’organització de l’ambient
en el qual l’infant viurà i s’educarà·.
El mètode
Montessori el podríem sintetitzar amb aquestes màximes:
- L’infant
s’ha de desenvolupar de manera global i per tant serà el centre de tota l’acció
educativa. Aquest fet li permetrà formar-se tant en la vessant intel·lectual
com en la personal.
- Allò
que és important és l’infant amb totes les seves individualitats i capacitats
de desenvolupar-se i de realitzar una tasca.
- Fonamenta
els principis de llibertat, activitat i independència personal.
- La
independència personal va lligada a l‘estimulació de la disciplina activa. La
disciplina activa és el fet que cada persona sigui capaç de comportar-se de
manera raonable. Així també estimulem l’autocontrol que, un cop adquirit,
facilita molt la convivència i per tant fa que tothom pugui treballar i viure
en harmonia.
- Per
tal de treballar tots aquests valors no es realitzaran la majoria de les
activitats de forma individual, sinó en grup. Així l’infant pot copsar no només
el seu punt de vista, sinó que recull les idees bàsiques del seu entorn, les
identifica, les diferencia, les associa, les recorda i crea i aprèn a defensar
la seva visió de les coses.
- Crea
un conjunt de materials que afavoreixen l’aprenentatge a partir dels sentits i
permeten al nen treballar al seu ritme, investigar i crear.
- Finalitat:
ajudar a l’infant a créixer com un nen feliç i fort.
Objectiu:
aconseguir que l’infant se senti capaç d’actuar sense dependre constantment de
l’adult amb la finalitat que amb el temps acabi sent una persona curiosa,
creativa i capaç de pensar per si mateixa.
Pràctiques de la vida quotidiana:
En les cases infantils de la pedagoga,
l’infant es familiaritza amb els treballs domèstics quotidians,
proporcionant-los l’oportunitat de realitzar “exercicis de la vida pràctica”.
La pedagoga va donar-li gran importància a aquestes activitats, perquè les va
considerar una part important de les primeres ocupacions infantils.
Aquestes activitats tenen l’objectiu
d’aconseguir la independència, l’autonomia i l’autosuficiència, d’una manera
progressiva i gradual, de l’infant a mesura que creix, per mitjà de
l’atorgament de la responsabilitat.
Materials didàctics dins del marc educatiu.
Va crear un material específic per ensenyar amb la
finalitat de captar la curiositat de l’infant i guiar-lo pel desig d’aprendre.
Aquests materials poden ser utilitzats individualment o en grups per participar
en la narració de contes, converses, treball cooperatiu, cant, jocs a l’aire
lliure i activitats lúdiques lliures. D’aquesta manera assegura la comunicació,
l'intercanvi d'idees, l'aprenentatge de la cultura, l'ètica i la
moral...elaborant uns valors funcionals, experimentals, d’estructuració i de relació.
El nen fa coses per si mateix i observa que aquestes
creixen (plantes, animals...), obrint així la seva ment a la ciència. Els
colors, la pintura, papers de diferents textures, objectes multiformes i les
figures geomètriques de tres dimensions les inciten a l'expressió creativa.
A més dels materials didàctics, també va crear
materials sensorials dividits pels diferents sentits:
Pel que fa al gust i l'olfacte podem trobar materials
com les plantes i els perfums, que proporcionen la gamma de les olors. Aquí el
material està constituït naturalment per productes culinaris, amb el complement
d’una sèrie de pots amb substàncies oloroses, una altra sèrie idèntica ha de
ser classificada per comparació, de manera que es pugui assegurar el
reconeixement exacte de les olors.
En relació al tacte es té en compte el material
Montessori tàctil, en totes les seves formes (tauletes i rugositats), així com
el sentit tèrmic (ampolles amb aigua a diferents temperatures), la percepció de
les formes, etc.
Percepció diferencial de les
dimensions, colors, volums i formes a través de la vista.
Finalment, diferenciar els sons amb
caixes metàl·liques, campanetes, xiulets i xilòfons amb la finalitat
d’interaccionar amb el sentit de l’oïda.
Elecció
lliure del treball com a via de motivació.
La lliure elecció del treball és una característica
fonamental en la pedagogia montessoriana, element clau perquè es produeixi la
concentració i l’activitat formativa pròpia i imaginària. Els infants treballen
segons la seva pròpia elecció, de manera individual o en grups.
La formació matemàtica des del joc.
El material de l’autora permet a l’infant
aprendre coneixements d’aquesta disciplina sense forçar l’objecte d’estudi, des
del joc, despertant així un major interès i permetent conèixer les formes
bàsiques i proporcions.
La natura com element d’observació i experimentació.
Per Maria Montessori, el més important de la
naturalesa a l’àmbit educatiu no es basa en tenir cura de les plantes a l’aula
sinó, que els infants interaccionin directament amb aquesta, per via de
l’observació.
El silenci com a símbol de treball.
L’ infant parla quan el treball li ho demana (per
preguntar alguna cosa, comunicar-se amb algú, etc.). No existeixen pauses ni
estones de pati que s’imposin de manera rígida, els descansos sorgeixen de
manera orgànica.
