ZOLTAN DIENES

Dienes és una figura llegendària de les teories de l'aprenentatge, que ha deixat una impressió duradora en el camp de l'educació matemàtica.  Ha treballat a tot el món difonent la seva visió de l'aprenentatge de les matemàtiques a través del joc. 

Dienes és l’únic en el camp de l'ensenyament de les matemàtiques, per les seves teories de com les estructures matemàtiques poden ensenyar des dels primers graus en endavant, utilitzant múltiples formes de realització a través de manuals, jocs, contes i la dansa.

Zoltan Dienes va inventar els blocs lògics, un material didàctic amb el qual els alumnes poden treballar de manera lliure i manipulativa,  creant experiències destinades a desenvolupar el pensament lògic-matemàtic.

Els blocs lògics ajuden a raonar, passant gradualment del concret a l’abstracte.

Amb l’ajuda d’aquests blocs l’alumne és capaç d’organitzar el seu pensament, assimilant els conceptes bàsics de forma, color, grandària i grossor, a més de realitzar activitats mentals com seleccionar, comparar, classificar i ordenar.

Teoria de Zoltan Dienes, les 6 etapes de l’aprenentatge de les matemàtiques:

Etapa 1

El concepte d'entorn és de gran importància perquè tot aprenentatge suposa un procés d'adaptació de l'organisme a l'entorn. En la fase que precedeix a l'aprenentatge, l'organisme es troba mal adaptat a una situació donada, i l'aprenentatge es produeix mentre que l'individu és capaç de dominar les situacions que presenta l'entorn. Així, en aquesta primera fase, es presenta al nen un entorn (real o artificial) al que pugui adaptar-se. Aquesta adaptació té lloc en una fase de joc lliure. Per exemple, si ens proposem que el nen aprengui els conceptes lògics podem utilitzar el material dels blocs lògics.

Etapa 2

Després d'un cert període d'adaptació de joc, el nen s'adonarà de les limitacions de cada situació. Hi ha una sèrie de coses que no es poden fer i hi ha certes condicions que s'han de complir abans d'aconseguir certs objectius. A partir d'aquest moment estarà disposat a jugar comptant amb les regles del joc, la qual cosa li portarà al joc estructurat. Aquestes regles vindran donades primer pel mestre i després se li demanarà al nen que inventi altres.

Etapa 3

Evidentment jugar, encara que sigui amb jocs estructurats segons unes lleis matemàtiques, no és aprendre matemàtiques. Així que, per extreure d’aquest conjunt de jocs les abstraccions matemàtiques subjacents utilitzem el mètode psicològic, que consisteixen en fer que juguin a diversos jocs que tinguin una mateixa estructura però amb una aparença diferent. Això és el joc del diccionari, en el qual el nen obté l’estructura comuna dels jocs i es desfà dels aspectes que tenen manca d’interès, produint-se en la ment una primera abstracció.

Etapa 4

Quan el nen ha identificat el contingut abstracte dels diferents jocs, necessita d'un procés de representació gràfica, la qual li permetrà parlar del que ha abstret, observar-ho des de fora, sortir del joc, examinar-ho i reflexionar sobre ell. Aquestes representacions poden ser mitjançant qualsevol símbol o icona visual, o fins i tot auditiu, mitjançant gràfics, diagrames, taules de doble entrada, etc.

Etapa 5

Per realitzar la descripció i analitzar les propietats d'aqueta abstracció necessitem d'un llenguatge , aquesta és la raó per la qual els nens han d'arribar a la invenció d'un llenguatge. És convenient que cada nen inventi el seu propi llenguatge i que més tard, es discuteixi entre ells els avantatges i inconvenients, i adoptar entre tots el millor.

Etapa 6

En l'etapa anterior s'ha arribat a la descripció de l'abstracció, però a partir d'aquesta es poden generar unes de noves i més complexes a través de les regles de demostració, sorgint els teoremes.