MARIA MONTESSORI

Maria Montessori va néixer el 31 d’agost de 1870 i va morir el dia 6 de maig de 1952, va ser una educadora, científica, metgessa, psiquiatra, filòsofa, psicòloga, devota catòlica, feminista, i humanista italiana. 

Va néixer a Chiaravalle, província d’Ancona, Itàlia, en una família burgesa catòlica. La seva mare Renilde Stoppani, li va transmetre les seves inquietuds filosòfiques, mentre que el seu pare Alexandre era militar de professió i molt estricte.

Va estudiar enginyeria, biologia i va ser acceptada a la Universitat de Roma, per estudiar Medicina. Es va graduar l’any 1896 com la primera dona metgessa a Itàlia. Va ser membre de la Clínica Psiquiàtrica Universitària de Roma. Més tard, va estudiar Antropologia i va obtenir un doctorat en Filosofia.

Maria Montessori va afiliar-se al moviment feminista del que va ser representant a nivell nacional i internacional.

El règim de Mussolini la va distingir com a membre honorari, va acusar públicament al fascisme de “formar a la joventut segons els seus motlles brutals” i a convertir-los en “petits soldats”. Va abandonar Itàlia l’any 1933 al ser clausurades les seves escoles i se’n va anar a Barcelona, on va estar vivint un temps, i després es va establir a Holanda amb el seu espòs i fill. Va tornar a Itàlia l’any 1947 per ajudar a la reorganització d’escoles i reprendre les classes a la Universitat de Roma.

Es va interessar per l’educació dels nens amb deficiències mentals i aplicà mètodes experimentals aconseguint que aquests nens aprenguessin a llegir i a escriure. Va desenvolupar els seus propis mètodes que aplicà més tard a tota classe de nens. A través de la seva pràctica professional va arribar a la conclusió de que els nens “es construeixen a si mateixos” a partir d’elements de l’ambient i, per comprovar-ho, va tornar a les aules universitàries a estudiar psicologia.

Va fundar la “Casa dei Bambini” i allà desenvolupà el que després s’anomenaria mètode Montessori d’ensenyança.

L’any 1949 es va establir definitivament a Amsterdam, i aquell mateix any publicà el seu llibre “The Absorbent Mind”. Al 1950 va ser anomenada doctora honoris causa per la Universitat d’Amsterdam. En tres cops va estar nominada pel Premi Nobel (1949, 1950, 1951).  Va morir a Holanda l’any 1952, als 82 anys, però el seu pensament segueix viu en moltes institucions al voltant del món, que apliquen el seu mètode.

Mètode montessori:

L’educació segons Montessori: “És una guia per aprendre a viure, els nens i les nenes aprenen tant si els guiem com si no ho fem: aprenen dels models, de la interacció amb l’ambient, l’adult com a model i de l’organització de l’ambient en el qual l’infant viurà i s’educarà·.

El mètode Montessori el podríem sintetitzar amb aquestes màximes: 

-       L’infant s’ha de desenvolupar de manera global i per tant serà el centre de tota l’acció educativa. Aquest fet li permetrà formar-se tant en la vessant intel·lectual com en la personal.

-    Allò que és important és l’infant amb totes les seves individualitats i capacitats de desenvolupar-se i de realitzar una tasca.

-        Fonamenta els principis de llibertat, activitat i independència personal.

-         La independència personal va lligada a l‘estimulació de la disciplina activa. La disciplina activa és el fet que cada persona sigui capaç de comportar-se de manera raonable. Així també estimulem l’autocontrol que, un cop adquirit, facilita molt la convivència i per tant fa que tothom pugui treballar i viure en harmonia.

-       Per tal de treballar tots aquests valors no es realitzaran la majoria de les activitats de forma individual, sinó en grup. Així l’infant pot copsar no només el seu punt de vista, sinó que recull les idees bàsiques del seu entorn, les identifica, les diferencia, les associa, les recorda i crea i aprèn a defensar la seva visió de les coses. 

-     Crea un conjunt de materials que afavoreixen l’aprenentatge a partir dels sentits i permeten al nen treballar al seu ritme, investigar i crear.  

-          Finalitat: ajudar a l’infant a créixer com un nen feliç i fort.

Objectiu: aconseguir que l’infant se senti capaç d’actuar sense dependre constantment de l’adult amb la finalitat que amb el temps acabi sent una persona curiosa, creativa i capaç de pensar per si mateixa.  

Pràctiques de la vida quotidiana:

En les cases infantils de la pedagoga, l’infant es familiaritza amb els treballs domèstics quotidians, proporcionant-los l’oportunitat de realitzar “exercicis de la vida pràctica”. La pedagoga va donar-li gran importància a aquestes activitats, perquè les va considerar una part important de les primeres ocupacions infantils.

Aquestes activitats tenen l’objectiu d’aconseguir la independència, l’autonomia i l’autosuficiència, d’una manera progressiva i gradual, de l’infant a mesura que creix, per mitjà de l’atorgament de la responsabilitat.    

 Materials didàctics dins del marc educatiu.

Va crear un material específic per ensenyar amb la finalitat de captar la curiositat de l’infant i guiar-lo pel desig d’aprendre. Aquests materials poden ser utilitzats individualment o en grups per participar en la narració de contes, converses, treball cooperatiu, cant, jocs a l’aire lliure i activitats lúdiques lliures. D’aquesta manera assegura la comunicació, l'intercanvi d'idees, l'aprenentatge de la cultura, l'ètica i la moral...elaborant uns valors funcionals, experimentals, d’estructuració i de relació. 

El nen fa coses per si mateix i observa que aquestes creixen (plantes, animals...), obrint així la seva ment a la ciència. Els colors, la pintura, papers de diferents textures, objectes multiformes i les figures geomètriques de tres dimensions les inciten a l'expressió creativa.

A més dels materials didàctics, també va crear materials sensorials dividits pels diferents sentits:

Pel que fa al gust i l'olfacte podem trobar materials com les plantes i els perfums, que proporcionen la gamma de les olors. Aquí el material està constituït naturalment per productes culinaris, amb el complement d’una sèrie de pots amb substàncies oloroses, una altra sèrie idèntica ha de ser classificada per comparació, de manera que es pugui assegurar el reconeixement exacte de les olors.

En relació al tacte es té en compte el material Montessori tàctil, en totes les seves formes (tauletes i rugositats), així com el sentit tèrmic (ampolles amb aigua a diferents temperatures), la percepció de les formes, etc.                                                                                                         

Percepció diferencial de les dimensions, colors, volums i formes a través de la vista.

Finalment, diferenciar els sons amb caixes metàl·liques,  campanetes,  xiulets i xilòfons amb la finalitat d’interaccionar amb el sentit de l’oïda.

Elecció lliure del treball com a via de motivació.

La lliure elecció del treball és una característica fonamental en la pedagogia montessoriana, element clau perquè es produeixi la concentració i l’activitat formativa pròpia i imaginària. Els infants treballen segons la seva pròpia elecció, de manera individual o en grups.

La formació matemàtica des del joc.

El material de l’autora permet a l’infant aprendre coneixements d’aquesta disciplina sense forçar l’objecte d’estudi, des del joc, despertant així un major interès i permetent conèixer les formes bàsiques i proporcions.

La natura com element d’observació i experimentació.

Per Maria Montessori, el més important de la naturalesa a l’àmbit educatiu no es basa en tenir cura de les plantes a l’aula sinó, que els infants interaccionin directament amb aquesta, per via de l’observació.

El silenci com a símbol de treball.

L’ infant parla quan el treball li ho demana (per preguntar alguna cosa, comunicar-se amb algú, etc.). No existeixen pauses ni estones de pati que s’imposin de manera rígida, els descansos sorgeixen de manera orgànica.